- Clima
El clima és mediterrani humit amb influència marina, amb diferències segons la situació topogràfica, en especial l'altitud.
Les temperatures mitjanes se situen entorn dels 14-16° a gairebé tota la comarca amb màximes a les terres litorals. Als sectors enlairats de les serres pirinenques les temperatures són força més baixes.
Les precipitacions varien força del litoral a les muntanyes interiors. Prop la costa cau una mitjana anual entorn dels 600 mm. A mesura que ens endinsem cap a l'interior les precipitacions són més copioses. Als vessants muntanyosos de l'extrem occidental de la comarca cauen més de 1000 mm. de mitjana anual. L'estació més plujosa és normalment l'hivern, excepte la franja costanera, on l'estiu és molt sec. La tardor i primavera solen ser estacions plujoses i humides arreu. A la muntanya l'estiu és molt plujós.
És precisament l'estiu l'estació en què hi ha més contrast entre la plana i la muntanya. Mentre a la plana plou poc i fa molta calor, a l'Albera, a les Salines i al Puig de Bassegoda plou força i la boira cobreix sovint els seus cims.
Però a l'Empordà i molt especialment a l'Alt Empordà l'element més característic del clima és la tramuntana. La tramuntana és un vent sec i més aviat fred. Bufa amb molta intensitat i violència, sobretot els mesos de novembre a març. És un vent que prové del nord o nord-oest. Bufa fort pel sector oriental dels Pirineus i planes properes, com el Rosselló i l'Empordà. La tramuntana també afecta al nord de l'illa de Menorca. La tramuntana assoleix tal violència que dificulta les activitats normals dels homes. No és còmode caminar bufant la tramuntana. Fins és capaç de tombar vehicles i embarcacions, i trencar i arrencar arbres i teulades. Amb tramuntana forta és molt perillós navegar, i els pescadors esperen arrecerats a l'abric dels ports o d'una cala. Els pagesos protegeixen els conreus amb llargues i espesses fileres de xiprers que els fan de pantalla. El vent de garbí és el vent propi de l'estiu.
- Rius
Hi ha dos rius principals, la Muga i el Fluvià. La Muga és un riu ben empordanès, gairebé tota la seva conca pertany a l'Alt Empordà. És un riu curt, però força cabdalòs tot l'any, a causa de les pluges abundants que cauen en els vessants de la seva capçalera, però com a la plana es rega molt i l'estiu és sec, ha calgut regular l'aigua amb la construcció del pantà de Darnius. La Muga té uns afluents notables, com el Manol i el Llobregat.
El Fluvià travessa l'Alt Empordà després de recollir les aigües abundants que cauen a la veïna comarca de la Garrotxa. Però això, malgrat el seu recorregut curt i tenir una conca no massa gran, també és força cabalós i permet regar part de la plana de l'Alt Empordà.
La Muga i el Fluvià desemboquen a la badia de Roses i els sediments que arrosseguen fins al mar van fent créixer la plana litoral. Els embassaments fan que cada vegada arribin menys materials al mar i que la plana litoral cada vegada créixer menys; les argiles i sorres queden atrapades al fons dels embassaments. Aquesta regulació del cabal i la canalització dels cursos fluvials fan que les inundacions siguin cada vegada més escasses.
Els altres cursos d'aigua de l'Alt Empordà són rieres i torrents que recullen l'aigua de la resta de la plana i de les muntanyes del Pirineu Axial. Els de la plana són cursos que en els darrers segles han canviat sovint de recorregut, en especial en el sector de la plana litoral. Actualment alguns es confonen amb recs i canals, o el seu curs coincideixen amb recs, com és el cas del rec del Molí o del rec Sirvent.
- Relleu
Entre aquests relleus prepirinencs i la badia de Roses hi ha tota una sèrie de paisatges en relació amb el relleu i la litologia (les roques). A continuació s'indiquen els trets més característics de cadascun d'aquests paisatges emb el tipus d'activitat més destacada.
A l'extrem oest hi ha les serres prepirinenques o garrotxes de l'Empordà, ja indicades, amb relleus abruptes. Hi predominen els boscos, sobretot d'alzines.
A l'est de les garrotxes de l'Empordà hi ha uns relleus ondulants amb nombrosos turons poc elevats, que constitueixen els anomenats aspres i terraprims, a causa de la pobresa de les terres, poc favorables a l'agricultura. Hi ha boscos on dominen els pins i conreus de secà de vinya, oliveres i cereals. En els regadius hi ha sobretot conreus ferratgers.
Entre els aspres i la costa hi ha la plana al·luvial, que és la plana per excel·lència, formada per l'acumulació dels materials arrossegats per les aigües de la Muga i el Fluvià. És un relleu molt pla, només interromput per alguns turons dels aspres que hi penetren en alguns indrets. Sobre les terres al·luvials s'han format sòls molt fèrtils, anomenats fondals. A més hi ha molta aigua subterrània a escassa fondària, la qual cosa permet regar amb l'aigua dels pous, a més de l'aigua desviada directament dels rius mitjançant canals. Predominen els conreus de farratges, sobretot d'alfals i blat de moro.
Amb el temps els rius Muga i Fluvià anaren fent créixer la plana en dipositar sediments al mar. Així s'ha anat formant la plana litoral, que és una franja d'uns quatre kilòmetres entre la plana al·luvial i el mar i entre les poblacions de l'Escala i Roses. La plana litoral s'ha format històricament, i els mapes antics mostren que la línia de costa del fons de la badia de Roses entrava més endins. Els mapes també mostren que els cursos dels rius han anat variant. Els llits i meandres abandonats restaren com estanys allargassats, anomenats llaunes. També es formaren estanys quan les barres de sorra litorals tancaven sectors de mar. La plana litoral naturalment seria una terra periòdicament inundable i plena d'estanys i aiguamolls.
Però molts d'aquests estanys i aiguamolls foren dessecats i transformats en terres de conreu i pastura o, en els darrers anys, en àrees turístiques i urbanitzacions. Com veurem més endavant l'interès ecològic i paisatgístic d'aquesta plana i el risc que comportava seguir la seva dessecació, ha forçat que es declarés reserva natural un sector d'aiguamolls que encara es manté, amb el nom de Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
-Vegetació
La varietat del relleu i clima fa que a l'Alt Empordà creixi una gran diversitat de vegetació. De fet, com arreu de Catalunya, a les terres planes la vegetació natural ha estat substituïda per conreus, i només trobem extensions notables de boscos a les muntanyes pirinenques.
Es creu que la vegetació espontània dominant serien els alzinars i les suredes. Als indrets més enlairats, més humits i plujosos, es farien boscos caducifolis, com rouredes i fagedes. A la plana litoral i al fons de les planes al·luvials amb sòls fèrtils i humits s'establiria una vegetació de ribera amb verns i salzes.
Si féssim el perfil de la vegetació actual, el dibuix seria ben diferent de la de fa uns quants segles. Molts alzinars de la plana i terra baixa han estat substituït per conreus, brolles, garrigues i màquies. El pi és l'arbre més abundant.
La sureda ocupa àmplies extensions en la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat. Grans extensions són actualment colonitzades per brolles, garrigues i màquies, periòdicament cremades. Aquests matollers són en bona part resultat de l'abandó de vinyes i oliverars en els darrers cent anys.
Als indrets més humits i frescals de la muntanya alta i mitjana, domini natural dels boscos caducifolis, els boscos s'han marginat força, a causa de la inclinació dels vessants. Al costat d'algunes rouredes hi ha plantacions de castanyers i sureres, amb sectors de màquies i brolles. Als vessants més humits hi ha restes de fageda amb àmplies extensions de landes i d'altres matollars. Les fagedes assoleixen grans extensions a les comarques veïnes del Rosselló i Vallespir, en terres franceses, i de la Garrotxa.
Clima mediterrani de costa
Abasta la zona litoral i part de la prelitoral de Catalunya, la cadena muntanyosa litoral i prelitoral impedeix que en gran part del territori aquest tipus de clima avanci cap a l'interior. La principal característica del clima mediterrani de costa és la suavitat de l'hivern, ja que d'una banda molt poques vegades hi glaça, passen diversos anys sense que el termòmetre baixi dels zero graus, i de l'altra les temperatures mitjanes dels mesos més freds de l'any (desembre, gener i febrer) es troben entre els 9 (al nord de la costa) i 12 °C (al Delta de l'Ebre). A l'estiu les temperatures mitjanes se situen entre els 24 i 25 °C amb forta humitat ambiental (xafogor) però amb marinada que fa que la mitjana de les temperatures màximes no arribi als 30 °C. Les precipitacions mitjanes anuals a la zona litoral estan entre els 700 (Baix Empordà) i els 480 (Tarragona). El màxim de pluges és a la tardor amb perill d'aiguats forts. La irregularitat de les pluges és la típica del clima mediterrani.
Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
El Cortalet, Carretera de Sant Pere Pescador, km. 13.6
17486 Castelló d’Empúries
Telèfon: (+34) 972 454 222
Fax: (+34) 972 454 474
Pàgina web: parcsnaturals.gencat.cat/ca/aiguamolls-emporda
E-mail: pnaiguamolls.dmah@gencat.cat
S’estén des dels peus de la Serra de Rodes, al nord, fins a la desembocadura del Fluvià Vell, al sud, abraçant una superfície de 4783 ha. La conversió dels Aiguamolls en Parc data de l’any 1983 i gaudeix de protecció legal.
Actualment és el segon parc més important de Catalunya.
L’interès de les zones marjalenques es basa en el fet que són llocs productius des del punt de vista biològic i, per tant, acullen un bon nombre d’espècies animals i vegetals.
En uns aspectes, els Aiguamolls de l’Empordà són importants per a Catalunya i, en d’altres, com en les migracions dels ocells, tenen una gran importància internacional com a refugi de moltes aus migratòries.
Les millors hores per observar els ocells són el matí i el capvespre, i les èpoques en què hi ha més espècies són les de les migracions (març/maig i agost/octubre), encara que durant tot l’any s’hi poden veure espècies interessants.
El parc Natural desposa d’un centre d’informació i documentació, d’estació meteorològica i d’un aparcament vigilat (de pagament), entre d’altres serveis, cosa que garanteix una visita cultural, agradable, interessant i completa.
Horari:
De l'1 d'octubre al 31 de març, de 09.00 a 16:00
De l'1 d'abril al 30 de setembre, de 09.30h a 14h i de 16.30 a 19h
Població
Habitants
Evolució
Pobles
Estructura econòmica general de la comarca
L'Alt Empordà és la comarca que s'ha vist més afectada per la forta davallada econòmica que ha afectat a tota la demarcació de Girona durant l’any 2008, segons dades de la Cambra de Comerç de Girona a través del seu informe econòmic. Els motius d’aquesta davallada cal cercar-los en la caiguda del important sector de la construcció de la comarca. Això ha provocat que una part important dels treballadors de la construcció (el 24,6%) s’haguessin de traslladar al sector del serveis, que també ha retrocedit un 3,2% com a conseqüència de la caiguda del comerç. Un altre sector que s’ha vist molt perjudicat a la comarca és el dels autònoms que ha disminuït en nombre un 1,6%, mentre el descens del sector industrial va caure un 1,4%, únicament amb activitats com la paperera, les arts gràfiques, l’agroalimentària i l’energètica que van experimentar lleugers creixements.
Existeixen varis indicadors econòmics que permeten veure el comportament i l’evolució econòmica d’un territori com l’Alt Empordà que presenta una economia molt diversificada. El sector serveis s’ha convertit en la principal activitat econòmica de la comarca, mentre un sector primari, encara important, va veien com perd protagonisme malgrat, té més força que en el conjunt de les comarques gironines i Catalunya. Un dels indicadors econòmics més utilitzats és el Producte Interior Brut (PIB) que permet mesurar el valor dels béns i serveis finals comprats al mercat per part d’una població al llarg d’un any. L’altre és la Renda Familiar Bruta Disponible (RBFD) i fa referència al volum d’ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Aquesta variable ens permet veure com està distribuïda la riquesa entre la població d’un determinat territori, és a dir, de quants diners disposa cada família per persona.
Macromagnituds econòmiques (PIB i RFBD) i caracterització dels sectors econòmics
L’Alt Empordà és la tercera comarca gironina amb un PIB més elevat, després del Gironès i la Selva. El Baix Empordà és troba una mica per sota de l’Alt Empordà, mentre la Garrotxa i especialment el Ripollès, el Pla de l’Estany i la Cerdanya es troben molt per sota. Els baixos valors del PIB per aquestes darreres quatre comarques provoca que la mitjana del PIB pel conjunt de la província de Girona sigui força més baixa que pel cas de l’Empordà, i molt més baixa que pel cas del conjunt de Catalunya on hi destaca l’altíssim valor del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
Gràfic 1.3.1. Producte Interior Brut a la comarca de l’Alt Empordà, la província de Girona i Catalunya. Període 2000-2006
Font: Caixa de Catalunya. 2007
Pel que fa a l’evolució del creixement del PIB global a la comarca de l’Alt Empordà, ha passat per tres etapes diferents al llarg període comprés entre els anys 2001 i 2007. En els primers quatre anys el creixement s’ha mantingut entre el 2-3%, mentre a partir del 2004 fins el 2006 el creixement s’ha accelerat fins arribar a superar el 4%. L’any següent el creixement no va ser tant accentuat, disminuint fins a valors inferiors al 2%.
El comportament dels diferents sectors econòmics a nivell comarcal mostra diferències notables en els ritmes de creixement o decreixement dels PIB per sectors. D’aquesta manera, el sector primari és el que més augmenta durant el 2001, disminuint el seu creixement considerablement fins el 2004, quan comença a decréixer, per a convertir-se en l’únic sector que assoleix valors negatius del seu PIB. Molt diferent és l’evolució del sector de la construcció que experimenta creixements del PIB força irregulars, amb alguns anys amb creixements molt importants com al 2005 i 2006. El sector industrial és el que ha tingut uns creixements al llarg de tot el període més modestos, amb un augment destacable en els darrers dos anys, especialment al 2006. Finalment, destacar el creixement sostingut del sector serveis que al llarg de tot el període experimenta creixements del PIB propers al 4%.
Gràfic 1.3.2. Evolució del PIB comarcal per sectors a l’Alt Empordà. Període 2001-2007
Font: Caixa de Catalunya. 2008
Durant el darrer any 2007, el sector serveis és el que ha patit una major expansió del seu PIB, gràcies a l’avenç de subsectors com l’hostaleria amb un 9,4%, el comerç i reparacions amb un 3,6% i els serveis d’immobiliàries i serveis a empreses amb un 4,5%, reafirmant-se com els tres subsectors més importants de la comarca. Aquest augment del sector serveis ha anat en perjudici, principalment, del sector primari que ha vist com la major part dels seus subsectors patien caigudes importants com un 10,1% en la llet, 5,6% en la fruita seca, 4,1% en el porcí, 1,2% en la pesca i 0,7% en el vaquí.
El sector de la construcció s’ha mantingut amb una forta davallada als darrers mesos, mentre el sector industrial ha experimentat un avanç força moderat gràcies a l’empenta dels subsectors més importants de la comarca: l’alimentació, les begudes i el tabac que representen plegades el 17,6% del PIB industrial per l’any 2007. En canvi, altres subsectors industrials com el de l’energia, l’aigua i les extractives van caure un 3,1%.
En línies generals, l’evolució del creixement del PIB a la comarca de l’Alt Empordà ha seguit uns paràmetres força similars als experimentats al conjunt de la província de Girona i de Catalunya, amb unes poques diferències centrades en el sector de la construcció de l’Alt Empordà que difereixen molt de la presentada pels dos àmbits territorials de referència. En definitiva, el creixement del PIB de l’Alt Empordà ha estat, en el seu conjunt, superior als de la província de Girona i de Catalunya, tendència que ha tingut lloc durant tot el període 2004-2007
Aquest creixement del PIB pels diferents sectors de l’Alt Empordà durant aquests anys ha conclòs amb el paper cada vegada més destacat dels serveis, que s’ha convertit clarament amb el principal motor de l’economia de la comarca amb un pes del 76,4% del PIB, xifra que es troba per sobre de la mitjana catalana. Dins d’aquest sector hi tenen cabuda tot un seguit d’activitats com el transport i les comunicacions, les institucions financeres, el comerç i, sobretot, el turisme d’una comarca que ofereix una gran quantitat d’elements d’atracció que han estat utilitzats com a font principal de riquesa pel territori.
De fet, l’Alt Empordà és la quarta comarca de Catalunya amb una major representativitat del sector serveis dins el seu PIB comarcal, únicament per darrera de la Vall d’Aran, el Barcelonès i el Gironès. Contràriament, els altres tres sectors van perdent protagonisme dins l’estructura econòmica de la comarca, essent la indústria clarament inferior a la del conjunt de Catalunya. El sector primari es manté com l’activitat que menys repercussió té en l’economia altempordanesa, tot i que en aquesta comarca té un major pes que en el conjunt del territori català, situant-se com la dinovena comarca amb el PIB del sector primari més alt. Finalment, la construcció manté valors pràcticament idèntics en els dos àmbits territorials, situant-se també en dinovena posició pel que fa a la representativitat d’aquesta activitat en el seu PIB comarcal.
Gràfic 1.3.3. Estructura del PIB a la comarca de l’Alt Empordà i a Catalunya. Any 2007
Font: Caixa de Catalunya. 2008
Pel que fa a la Renda Bruta Familiar Disponible, és la macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Aquestes dades només estan disponibles pels municipis amb més de 5.000 habitants, de manera que el valor d’aquest índex econòmic pel conjunt de la comarca de l’Alt Empordà s’ha obtingut a partir dels municipis que per aquests any superaven la xifra esmentada. Aquests municipis per l’any 2004 eren: Figueres, Roses, l’Escala i Castelló d’Empúries. Quatre anys després, al 2008, dos nous municipis com Llançà i Vilafant s’afegeixen al sobrepassar els 5.000 habitants.
La comparativa entre els tres àmbits territorials mostra a la comarca de l’Alt Empordà com un territori amb uns valors de la renda bruta familiar àmpliament superiors als del conjunt de la província de Girona i inferiors a la mitjana catalana. Ara bé, si es fa referència a la Renda Bruta Familiar Disponible per habitant s’aprecien canvis important degut a que la distribució de la població a les diferents comarques gironines i al conjunt de Catalunya són molt diferents. D’aquesta manera, els valors de les RBFD per càpita a la comarca de l’Alt Empordà són molt similars als del conjunt de les comarques gironines durant el període 2000-2004, malgrat l’evolució de la mateixa a l’Alt Empordà ha estat més important. En canvi, a Catalunya els valors de la RBFD per habitant és, durant els anys analitzats, inferiors als dos àmbits territorials inferiors, tot i que l’evolució segueix per uns paràmetres molt similars.
Gràfic 1.3.4. Evolució de la Renda Bruta Familiar Disponible per habitant segons índex = 100 a l’Alt Empordà, les comarques gironines i Catalunya. Període 2000-2004
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
Estructura empresarial de la comarca
La tipologia d’establiments d’empreses més present a la comarca de l’Alt Empordà són els serveis llevat del comerç al detall, seguit de lluny pel comerç al detall amb menys de la meitat del nombre d’establiments. Aquest predomini del sector serveis és una bona mostra de la importància d’aquest sector en l’economia comarcal, actuant com a autèntic motor de la seva economia i impulsant la major part de l’activitat desenvolupada. Un altre sector important en nombre d’establiments d’empreses és la construcció, tot i que en els darrers anys ha anat perdent protagonisme. Completen l’estructura empresarial de la comarca dues tipologies d’empreses força minoritàries com són els professionals i artistes, i la pròpia indústria.
Dins el sector més destacat, els serveis llevat el comerç al detall, sobresurt la presència de dues tipologies d’empreses: les dedicades a l’hostaleria que representen el 11,95% de total d’establiments de la comarca, i les dedicades als serveis personals que representen el 10,42%. Tot seguit hi hauria altres tipologies com: les immobiliàries i altres (6,32%), comerç a l’engròs (5,30%), el transport i les telecomunicacions (4,89%), els serveis a l’empresa (2,98%) o la mediació financera (1,81%).
Pel que fa al segon gran sector d’activitat, el comerç al detall, són els establiments dedicats als productes alimentaris els més abundants a l’Alt Empordà amb el 6,33% del total de les empreses de la comarca, seguit del comerç no classificat en altres apartats amb un 4,95%, roba i calçat (3,87%), articles per a la llar (2,84%), productes químics (1,85%) i materials de transport (1,09%).
Finalment hi hauria els establiments industrials entre els que destacarien tres tipologies d’empreses: les dedicades al transport de metalls amb el 2,17% dels establiments del conjunt de la comarca, l’edició i mobles amb el 1,45%, i els productes alimentaris amb el 1,17%.
Pel que fa a la creació de noves empreses a la comarca de l’Alt Empordà durant els anys 2006 i 2007, és el sector serveis el que destaca molt per sobre la resta de branques d’activitat, seguit de la construcció, la indústria i, finalment, l’agricultura. La comparativa dels valors de les noves empreses creades a l’Alt Empordà amb les creades al conjunt de comarques gironines i de tot Catalunya, posa de manifest que la creació d’empreses a l’Alt Empordà, pel que fa als serveis, és superior a la mitjana gironina i molt similar a la mitjana catalana. De la mateixa manera, però no tant accentuat, s’observa com la creació d’empreses de la construcció a l’Alt Empordà també és una mica superior a la mitjana gironina de referència.
Una altra dada molt interessant a conèixer és la presència de grans empreses que exerceixen una important funció econòmica i social dins el teixit empresarial d’un territori. A les comarques gironines existien, l’any 2007, un total de 122 empreses que facturaven més de 30 milions d’euros a l’any, localitzades majoritàriament a les comarques del Gironès i la Selva. A l’Alt Empordà la presència d’empreses d’aquestes envergadura és força més reduïda amb un total de 9 empreses, ubicades totes elles a l’entorn de la ciutat de Figueres i de l’eix de les grans vies de comunicació.
Mapa 13. Localització de les grans empreses per municipis a les comarques gironines. 2007
Font: Cambra de Comerç de Girona, 2007
Atur
Les comarques litorals gironines són les que més han vist augmentar les taxes d’atur en el darrer any 2008 dins el conjunt de Catalunya. Concretament, a la comarca de l’Alt Empordà l’augment ha estat del 73% entre el desembre del 2007 i del 2008, amb una ciutat com Figueres on es registren els increments més importants amb un 88%, evolució que l’ha portat a assolir xifres rècords per a la ciutat. Aquesta situació requereix de l’adopció d’un seguit de mesures encaminades a aturar aquesta tendència com: atorgar una ajuda mínima per a desocupats de rendes baixes, que no compti el temps que els acomiadats hagin passat en expedients de regulació d'ocupació temporals o l’aplicació de sistemes que protegeixin de l'embargament d'habitatge i desnonaments als aturats de llarga durada. També són necessàries polítiques actives d'ocupació, fomentant la formació per ajudar a la inserció laboral i millorant el temps en què es tramiten les ajudes a la desocupació.
Evolució del nombre d’aturats per branques d’activitat
Paral·lelament a les xifres de contractació, les dades d’aturats a la comarca de l’Alt Empordà pel 2008 mostren unes tendències molt similars, amb els serveis com el principal sector en nombre d’aturats seguit de la construcció. La crisi econòmica i del sector immobiliari ha provocat que el nombre d’aturats en el sector de la construcció hagi assolit xifres rècords a Catalunya i a les comarques més vinculades al sector residencial i de la construcció com l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva.
A nivell de temporalitat, és als mesos d’octubre, novembre i desembre quan el nombre d’aturats és més elevat, especialment pel sector serveis. El darrer sector d’activitat amb menys nombre d’aturats és l’agricultura degut a que és una activitat on hi treballa poca gent. Per tot plegat, els serveis acull el 63,53% dels aturats durant l’any 2008, la construcció el 20,63%, la indústria el 9,38%, l’agricultura el 3,18% i, finalment, els aturats sense feina anterior representen el 3,69%.
Gràfic 1.3.10. Evolució del nombre d’aturats a l’Alt Empordà per sectors. Any 2008
Font: INEM
Si es fa referència a la mitjana del nombre d’aturats existents a la comarca pels darrers tres anys (2006-2008), s’observa com el nombre d’aquests experimenta una evolució molt diferent entre els anys 2006-2007 i 2007-2008. En els primers dos anys el nombre total d’aturats disminueix, sobretot gràcies al descens en el sector primari i dels serveis, mentre en la construcció s’hi dona un lleuger creixement. En canvi, entre els anys 2007 i 2008 sí té lloc un augment molt important dels aturats en els diferents sectors d’activitats, conseqüència d’una situació econòmica complexa. En tots els sectors s’aprecia un increment del nombre d’aturats, especialment significatiu a la construcció que experimenta un augment superior al doble degut a una important crisis del sector immobiliari.
La comparativa de les taxes de creixement de l’atur al 2007 per a les vuit comarques gironines i pels dos àmbits de referència, la província de Girona i Catalunya, mostren com hi ha diferències destacables entre les diferents comarques segons l’activitat a la que es faci referència. A l’Alt Empordà, és el sector de la construcció el que presenta un major creixement de l’atur amb una taxa molt superior a la resta de comarques gironines i també als dos àmbits de referència. L’altra activitat que presenta una taxa de creixement de l’atur positiva és la indústria, mentre que pel conjunt de la província i de Catalunya és negativa. Una altra categoria on el creixement del nombre d’aturats és major que per la resta d’àmbits territorials de referència és als aturats sense ocupació anterior. En altres sectors com el primari o els serveis, les taxes de creixement de l’atur a la comarca de l’Alt Empordà són on més disminueix.
Taxes d’atur per edats i sexes
Les xifres d’atur a l’Alt Empordà pel darrer any 2008 situen als homes per sobre de les dones en nombres d’aturats en les tres franges d’edats establertes. D’aquesta manera, els homes representen el 53,62% del total d’aturats, mentre les dones el 46,67% restant. A nivell d’edats, és el grup de persones entre els 25 i els 44 anys els que presenten un índexs d’atur més elevats, seguit de lluny pels majors de 45 anys, i finalment, el grup de menys de 25 anys amb un representació al voltant del 10%.
Malgrat aquests percentatges, a l’Alt Empordà existeix un problemàtica amb l’elevada taxa de joves menors de 30 anys aturats. Segons dades del mateix Consell Comarcal de l’Alt Empordà, al mes de desembre de 2008 hi havia a la comarca un total de 7.908 aturats i 11.189 demandes d’ocupació. D’aquests,375 aturats tenien menys de 20 anys, 1.117 es trobaven en edats situades entre 20 i 25 anys, i 1.580 tenien entre 25 i 30 anys. Aquestes xifres la situen com la comarca amb més joves aturats, esdevenint-se un dels principals reptes de futur.
En el cas de la ciutat de Figueres els percentatges de joves aturats de menys de 30 anys és menor que la del conjunt de l’Alt Empordà (25,7% i 38,8% respectivament), fet que és degut a que de les 3.362 figuerencs aturades, 865 persones tenen menys de 30 anys, mentre un nombre també important (870 persones) són majors de 45 anys.
Població activa i inactiva
El percentatge de població no activa a l’Alt Empordà, per l’any 2001, és sensiblement superior a l’existent al conjunt de la província de Girona i de Catalunya. Aquesta superioritat és deguda, en bona part, a un nombre de jubilats o pensionistes i a un seguit d’altres situacions no contemplades en la següent taula que presenten xifres força superiors a les dues mitjanes de referència.
Al marge d’aquestes dades generals, si s’aprofundeix a nivell municipal es pot veure com existeixen determinats municipis on el percentatge de població inactiva és molt superior a la del conjunt de la comarca de l’Alt Empordà. La major part d’aquests municipis presenten uns grups d’estudiants i/o jubilats molt destacats, i normalment solen ser municipis no molt importants en nombre total de població i situats en zones interiors de la comarca. L’exemple més clar és Capmany amb el 73,1% de la població no activa, mentre sis altres municipis el segueixen amb més del 60% (Rabós, Vilamaniscle i Sant Mori, Sant Miquel de Fluvià i Garriguella). Trenta-cinc municipis més presenten un percentatge de població inactiva superior a la mitjana comarcal, mentre la resta de municipis (26) es troben per sota. Entre els principals municipis en nombre d’habitants, Figueres i l’Escala, presenten uns percentatges una mica superiors a la mitjana comarcal, mentre altres municipis com Castelló d’Empúries i Roses es troben una mica per sota.
Distribució de l’atur pels municipis de l’Alt Empordà
Les dades d’atur al conjunt de la comarca per l’any 2008 estan molt condicionades per l’elevada xifra de Figueres que acull el 38,74% dels aturats. Amb percentatges molt inferiors, tot i que també destacables, hi ha tres municipis turístics litorals com: Roses (16,07%), Castelló d’Empúries (9,04%) i l’Escala (6,58%). Amb percentatges inferiors seguirien els municipis de Llançà (3,35%), Vilafant (3,20%) i la Jonquera (2,58%). D’aquesta manera, s’observen un seguit de factors implicats en la localització dels municipis amb un major nombre d’aturats com són el grau de litoralitat, la grandària en nombre de població i la proximitat amb la ciutat de Figueres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario