SOLSONÈS
La ciutat
El nucli medieval està format pel que actualment es
coneix com a Nucli Antic, que s'aixeca al centre de l'actual nucli urbà. A tot
el voltant d'aquest nucli originari, però preponderantment cap a llevant i cap
al migjorn, es van anar estenent els barris de Solsona. La Creu Blanca (al
nord) i cal Llarg (al sud-oest) són els dos únics barris que queden separats
del nucli urbà. Integrats en aquest, cal fer esment dels barris de la Cabana
del Geli, el Camp del Molí, la Creu de Sant Joan, cal Xuixa, Mira-sol, Josep
Torregassa, el Serrat del Mingo i el Tossal.
La rodalia
La resta del terme municipal és conegut amb el nom del
Vinyet, nom que prové del fet que el cultiu predominant que s'hi feia era el de
la vinya, fins que, a la segona meitat del segle XIX, va sobrevenir la plaga de
la fil·loxera.
El Vinyet està dividit en quatre partides: la partida de
Sant Pere Màrtir (al NO), la partida de Sant Honorat (al NE), la partida de
Santa Llúcia (al SE) i la partida de Sant Bernat (al SO).
Geografia
El municipi de Solsona està situat a l'altiplà del
Solsonès, al centre de la comarca. Excepte pel nord que limita amb el municipi
de Lladurs, la resta del terme municipal està rodejat pel municipi d'Olius.
Així mateix, a la banda nord-occidental del terme hi ha un enclavament d'aquest
municipi: l'enclavament de Miravella, que es troba damunt mateix de la Mare de
la Font.
Orografia
Tot el terme municipal es troba per damunt dels 600 msnm.
La cota més alta del terme municipal és al cim del Serrat de Sant Bartomeu, a l'extrem
nord-oriental, per on passa la frontera amb el terme municipal d'Olius i on
s'assoleixen els 869,7 m. d'altitud.
Al racó nord-occidental s'hi aixeca el Serrat de cal
Trinxet, que a la contrada és conegut amb el nom de la Borda, perquè a
l'altiplà que conforma el cim del serrat hi havia la masia (actualment
enrunada) d'aquest nom. Aquest serrat assoleix els 838,2 m d'altitud.
La banda occidental del terme està ocupada pel vessant de
llevant de Castellvell on la frontera del terme passa just per la cota dels 800
m. d'altitud. Al racó sud-occidental s'hi aixeca la Costa de Vilafranca on la
frontera assoleix la cota dels 840 m. d'altitud.
Hidrografia
Pel terme municipal hi transcorren 66 cursos fluvials
(complets o els seus trams) la longitud dels quals suma un total de 45.178 m.
Totes les seves aigües desguassen al Cardener a través
del seu afluent, el riu Negre, a excepció d'una franja nord-occidental d'una
superfície d'uns 2,4 km2, que ho fan per mitjà de la Ribera del Llissó
mitjançant les dues rases que la conformen: la rasa de Moriscots i la rasa de
Comajuncosa.
El riu Negre travessa el terme municipal de nord a sud al
llarg de 5.574 m. Poc tros després d'entrar al terme municipal, rep per
l'esquerra la rasa de Rotgers. Tot seguit, i també per l'esquerra, la rasa de
cal Grill. Just en entrar a la ciutat de Solsona rep per la dreta el barranc de
Pallarès, el qual, sota la capella de Sant Pere Màrtir, ha rebut, també per la
dreta, les aigües que li aporta la rasa de Masnou. Aigües avall de Solsona rep,
també per la dreta, el barranc de Ribalta (el qual ha rebut abans les aigües
que li han aportat el torrent de cal Sastre) i el barranc de Cor de Roure.
Aquests cinc últims torrents drenen les aigües del vessant de llevant de la
Serra de la Torregassa.
Abans de sortir del terme municipal, el riu Negre rep per
la seva esquerra les aigües de la rasa de les Comes.
Clima
El clima del Solsonès és mediterrani continental, amb
estius calorosos i hivern freds. Les precipitacions (amb una mitjana de quatre
dies de neu cada any) són més abundant a la primavera i a la tardor. Tot i
això, el terç nord de la comarca és més humit que la resta (700 mm anuals que
poden arribar a uns màxims de 900 mm front als 400-600 mm als dos terços
meridionals.
La diversitat del relleu fa que el clima sigui diferent
d'un indret a l'altre del Solsonès. El contrast és molt evident entre el sector
de la Depressió Central i el sector pirinenc. Bona part del Solsonès s'inclou
en l'àrea del clima mediterrani de muntanya mitjana amb influència continental.
A l'extrem septentrional el clima és d'alta muntanya. El canvi d'orientació
dels vessants i la situació topogràfica (fons de vall, carena) també determinen
diferències climàtiques.
Les temperatures mitjanes anuals es troben entre els 10 i
12 ⁰C, excepte a les serres septentrionals, on són més baixes. Hi ha una clara
tendència de disminució de la temperatura a mesura que es va cap al nord, ja
que l'augment d'altitud també segueix aquesta mateixa direcció.
Els hiverns són freds, amb mitjanes mensuals de gener
entre 4 i 5 ⁰C en la meitat meridional del Solsonès. Cap al nord
disminueix notablement la temperatura, fins als cims de la serra de Port de
Comte. Els estius són frescals a causa de l'altitud, tot i que de dia poden
assolir-se temperatures elevades, en especial el juny i juliol. Les mitjanes
mensuals de juliol se situen entre 20 i 22 ⁰C, excepte al sector
prepirinenc.
La distribució de les precipitacions segueix la tendència
d'augmentar de sud a nord. Malgrat l'altitud propera als 800 metres, a l'extrem
sud del Solsonès cau a una mitjana propera als 600 mm. Una mostra clara del
clima amb tendència continental. Però cap al nord les precipitacions es fan més
abundoses, i a Solsona les mitjanes se situen entorn dels 800 mm. Entre la
serra de Port del Comte i Rasos de Peguera, es registren precipitacions
mitjanes per sobre dels 1.000 mm. l'any.
Hi ha fortes variacions al llarg de l'any. L'hivern és
l'estació amb menys precipitacions, fins al sector de muntanya, on sovint són
en forma de neu. Les altres estacions són força plujoses a la meitat nord del
Solsonès. Plou més a la tardor. A l'estiu són més freqüents les tempestes de
muntanya, i a la seva influència pot arribar alguns dies fins més al sud de
Solsona.
Vegetació
El clima frescal del Solsonès fa que pràcticament tota la
comarca es trobi dins del territori de les rouredes i pinedes montanes. Només
alguns vessants assolellats poden incloure's dins del domini dels carrascars.
De manera espontània la vegetació estaria constituïda per
boscos de roure valencià en més de la meitat de la comarca. El clima frescal
amb estius poc secs i el predomini de terres toves faciliten l'establiment
d'aquest bosc. Ara hi ha un predomini de terres de conreu de secà, en especial
de cereals. També hi ha matollars i sobretot pinedes. Destaca l'abundància de
la pinassa (malgrat l'incendi del 1998), que en alguns indrets forma altes i
denses pinedes. No és rar trobar un bosc de pinassa amb un sotabosc on hi ha
força exemplars de roure valencià. Molts marges de camps són colonitzats per un
bosquet allargassat on abunda aquest roure.
A l'extrem nord del Solsonès la vegetació canvia a causa
d'unes precipitacions més abundoses i temperatures baixes. El fet que el relleu
sigui més abrupte i més inhòspit per a la instal·lació humana fa que la
vegetació espontània hagi estat menys modificada. S'hi observen quatre estatges
de vegetació.
Per damunt de l'estatge del bosc de roure valencià hi ha
l'estatge del bosc de roure martinenc, que s'estén pels vessants inferiors de
les serres elevades. Actualment hi ha sectors d'aquesta roureda, però hi són
abundants els matollars, com les boixedes, i, sobretot, pinedes de pi roig.
D'una manera excepcional, en alguns vessants molt ombrívols, es troben sectors
amb fageda, com a l'obaga de la serra de Busa.
Amb l'altitud les rouredes es fan rares i cada vegada hi
ha més pineda de pi roig, dominant entre 1.300 i 1.600 metres. Per damunt dels
1.600 metres ja s'entra en el domini del bosc subalpí de pi negre. El pi negre
només es destaca a les serres més elevades de Port del Comte, del Verd i Rasos
de Peguera. Dins del territori. Dins del territori de pi negre hi ha amples
espais on el bosc ha estat substituït per pastures. Als vessants per sobre dels
2.300 metres hi ha les carenes més elevades i prats alpins.
Economia
La base econòmica ha estat tradicionalment agrícola, amb
conreus de secà: cereals, farratges i patates. L'explotació forestal té encara
certa importància. La ramaderia porcina i l'aviram representen un complement de
l'economia rural. La indústria, molt concentrada a Solsona i Sant Llorenç de
Morunys, és primordialment derivada de l'explotació forestal i agricultura:
serradores i fusteries, fabricació d'aglomerats, indústria alimentaria, pinsos,
etc., encara que subsisteixen algunes fàbriques tèxtils (molt poques) de llarga
tradició. La funció residencial i d'estiueig es desplega principalment als
voltants de Solsona i Sant Llorenç de Morunys, mentre que al Port del Comte hi
ha establertes diverses estacions per a la pràctica de l'esquí.
Població
El Solsonès és i ha estat una comarca poc poblada. El
relleu i el clima no han afavorit gaire l'establiment humà. El gràfic de
l'evolució de la població comarcal segons els censos moderns mostra que la
població hi és escassa, amb un despoblament notable els darrers 150 anys i amb
una concentració demogràfica cada vegada més gran a Solsona.
El territori de l'actual comarca del Solsonès va ser
durant molts anys terra fronterera després de la invasió sarraïna. El poblament
va ser poc estable fins al segle X, moment en què s'inicia una ocupació
important per tota la comarca, que es completarà al llarg dels segles XI, XII i
XIII. Predominava una ocupació disseminada amb cases o masies aïllades. Només
Solsona constituïa un nucli de cases important i fortificat. D'aquests segles
es conserven diverses restes de cases, castells i esglésies. Destaquen les de
Sant Esteve o de Sant Pere de Graudescales.
Actualment quatre municipis tenen una població menor de
200 habitants i només Sant Llorenç de Morunys, Solsona i Olius superen els 500
habitants. El Solsonès és una comarca despoblada, amb una població molt
concentrada a Solsona, amb un 60% del total comarcal.
La distribució de la població segons l'edat mostra un
fort envelliment de la població rural, que té un màxim demogràfic en els grups
d'edat entre 55 i 64 anys. A Solsona el màxim de persones es troba en els grups
entre 20 i 29 anys. El total comarcal dóna la distribució següent:
Indrets d'interès paisatgístic
· A la falda de les serres de Port del Comte i del Verd,
la Vall de Lord, un paratge ric d'excursions i descobertes.
· De Sant Llorenç de Morunys per la Pedra i la Coma] i
Coll de Port, a Tuixén (Alt Urgell).
· De Sant Llorenç a Coll de Jou, Parc del Codó. Ruta
paisatgística fins a Organyà, per Odèn.
· Un itinerari remarcable: de Berga a Sant Llorenç, per
Guixers: els cingles de la serra de Busa, a l'esquerra. Túnel de Coll de Jouet
(246 m. de longitud) anomenat la Mina.
· Excursions interessants: a la Coma i Fonts del
Cardener; als congostos de l'Aigua de Valls i l'Aigua d'Ora; al santuari de
Lord, bona miranda; al tossal de Vall-llonga i pont romànic; a l'Avenc
Montserrat Ubach a Casa de Cavallera (Canalda); a les fonts de Cap Rec (25
minuts), el Llevador (30 minuts), la Puda (45 minuts), medicinal des de Sant
Llorenç de Morunys.
· I a la vall d'Ora, a Sant Pere de Graudescales; al Pont
Quebradiç; al Pla de Busa; a les fondalades de Vilamala, cova de les
iglesietes, balma de la Bonica; al Prat de Bessíes i la Bòfia: pou de glaç que
durant segles proveí l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona (el glaç era
baixat a sacs, amb cavalleries).
· Reserva de caça: conills, llebres, perdius, i guatlles,
senglars, guineus, i genetes. Pesca de truites, barbs i anguiles.
· A Port del Comte hi ha una important estació d'esquí
alpí (36 pistes) i nòrdic. També es poden practicar esports nàutics als
embassaments de la Llosa del Cavall i el de Sant Ponç.
